23 set. Els micromamífers de les Madrigueres: petits gegants de la biodiversitat litoral
Des de fa anys a les Madrigueres hi duem a terme el seguiment de la població de petits mamífers dins del projecte SEMICE del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Fa uns mesos, l’Hèctor Fabre, alumne de 2n de Batxillerat del col·legi Sagrat Cor del Vendrell, va fer el seu treball de recerca sobre el seguiment i els micromamífers que trobem a la zona humida de les Madrigueres.
Us deixem un article que ha preparat per explicar-nos tot el que ha après i descobert durant la recerca.
Quan es parla de la fauna de les Madrigueres (l’últim espai natural litoral sense urbanitzar del Baix Penedès), la mirada sol dirigir-se cap a les aus marines, el corriol camanegre o les llacunes costaneres. Tanmateix, sota la vegetació dunar, entre els matolls mediterranis i al voltant dels recs, hi habita un grup d’animals indispensable però sovint invisible: els micromamífers.
En el marc del Treball de Recerca centrat en l’estudi d’aquests petits vertebrats, s’ha analitzat el seu paper ecològic, la riquesa d’espècies i l’estat actual de les seves poblacions en aquest espai protegit pel GEVEN.
Què són els micromamífers?
Sota el concepte de “micromamífers” s’agrupa un conjunt heterogeni de mamífers de mida petita (generalment de menys de 100 grams de pes) pertanyents principalment a dos grans ordres:
Rosegadors (Rodentia): Com el ratolí de camp (Mus spretus), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) o el ratolí domèstic (Mus musculus).
Insectívors (Eulipotyphla): Com la musaranya comuna (Crocidura russula) o el musaranyó (Suncus etruscus), un dels mamífers més petits del planeta.
A causa del seu metabolisme molt accelerat, requereixen una activitat diària constant per alimentar-se, tot i que desenvolupen la major part de la seva vida durant el capvespre i la nit entremig de la densa coberta vegetal.
Quina importància tenen en l’ecosistema?
Malgrat la seva mida modesta, els micromamífers actuen com a peces clau per al funcionament de l’ecosistema litoral:
Base de la xarxa tròfica: Són la font principal d’aliment per a una gran varietat de predadors, especialment rapinyaires nocturns (com el mussol comú o la xota) i petita fauna carnívora (com la guineu o la talpeta). Sense una comunitat sana de micromamífers, l’equilibri de la fauna predadora se’n ressentiria greument.
Bioindicadors de la qualitat ambiental: A causa de la seva alta sensibilitat als canvis en l’hàbitat i els seus cicles de vida curts, la variació en l’abundància de les seves poblacions alerta ràpidament sobre problemes com la contaminació del sòl, la pèrdua de vegetació o la pressió humana.
Regulació i regeneració del medi: Moltes espècies contribueixen al control de plagues d’invertebrats (insectívors) o a la dispersió de llavors i millora de l’estructura del sòl mitjançant les seves galeries subterrànies (rosegadors).
Quin és el seu estat a les Madrigueres?
(Aportacions del TREC)
1. Diversitat adaptada al mosaic litoral
La renaturalització de les Madrigueres ha afavorit la presència d’un mosaic d’hàbitats (dunes, llacunes, zones de matoll i antics conreus). En aquest entorn, l’espècie dominant detectada és el ratolí de camp (Mus spretus), molt ben adaptat a entorns oberts i secs. A les zones amb major densitat de matoll i vegetació de ribera hi destaca el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), mentre que la musaranya comuna (Crocidura russula) troba refugi a prop dels punts d’aigua humida on abunden els invertebrats.
2. Principals amenaces detectades
Tot i el bon estat general de l’hàbitat naturalitzat, l’estudi identifica reptes clau per a la conservació d’aquests mamífers:
Pressió per fauna domèstica: La proximitat a trames urbanes i la presència de gats domèstics representa un factor de predació elevat que afecta directament les densitats de les poblacions locals.
Fragmentació de l’hàbitat: Les Madrigueres actua com una illa verda enmig d’un litoral altament urbanitzat i infrastructurat, cosa que dificulta la connectivitat biològica amb altres espais naturals interiors.
Pertorbació per incivisme: El transit de persones fora dels camins habilitats i la presència de gossos deslligats altera el seu microhàbitat i degrada la vegetació de refugi.
Conservar el futur sota la sorra i els matolls
Els resultats d’aquest estudi mostren que cuidar l’espai natural de les Madrigueres va molt més allá de protegir les aus o la vegetació visible: exigeix tenir cura de tot l’engranatge ecològic, fins i tot dels habitants més petits.
Per garantir la supervivència d’aquests petits mamífers i la salut de tot el litoral, cal continuar apostant per una gestió respectuosa del medi. Petites accions quotidianes de les persones visitants (com ara respectar els camins senyalitzats, portar els animals de companyia lligats i evitar la presència de gats lliures en zones sensibles) són imprescindibles per reduir la pressió humana sobre aquest fràgil refugi verd. Protegir la fauna que s’amaga sota la vegetació és, al cap i a la fi, assegurar el futur de la biodiversitat de casa nostra.
